DIA 6

ISTAMBUL

 
El dia va començar plovent, per la qual cosa decidirem emprar el dia visitant espais tancats. Primera aturada: Aya Sofya (Santa Sofia). Però abans d’entrar-hi vam tindre el plaer d’assistir a un homenatje que se li feia al President de la República, que estava allí de cos present, això sí, davall d’un toldo per a no mullar-se, no com els pringats de nosaltres que ens van quedar xops. Però van xalar molt escoltant  la mehter otomana, la banda de música de l’ejercit otomà que va tocar marxes militars mentre desfilava. Una passada! I després sí van burinar per Santa Sofia, per la planta baixa, per les galeries, per la planta de dalt, fins que ens van cansar i vam anar al Gran Bazar, que allí s’estava calentet.

                                                                     Santa Sofia

El Gran Bazar

 Quina perdició! Quantes coses per comprar! Finalment ens anarem amb el cap bullint de tot el que pensavem comprar el darrer dia. Dinarem, novetat, kebab, i després a descansar a l’alberg. Però per la nit va deixar de ploure i sortiren per a passejar “un poc”.  La cosa es presentava bé. Seguint el port arribarem al pont “Atatürk”, i el deixarem enrrere, així como una preciosa esglèsia que era la seu del  patriarcat ortodox i l’esglèsia de Sant Esteve. Quan arribarem a les antigues muralles van decidir tornar per l’interior de la ciutat. Per supost, seguint l’instint innat d’orientació de s’avi ens van perdre (encara que ell diga el contrari), però va estar molt interessant perquè ens van trobar amb moltes mesquites a les quals no anava cap turista i van poder observar el rite musulmà de l’oració, amb iman inclós.
Com que els carrerons cada vegada eren més oscurs, bruts i ruïnosos, ens posarem a jugar a pel.lícules fent mímica. Pareixiem idiotes però va estar molt divertit. I així arribarem a una supermesquita o superpalau (Süleymaniye Camii) on van trobar la tomba de Soliman el Magnífic, il.luminada per fluorescents verds i adornada per un gran turbant que transtornaren la ja de per sí fràgil ment de’n Lluc. I després de tindre una interessant conversa amb un turc que havia estat a la Península, sobre l’origen de l’home i que tots erem fills d’Adan i Eva, continuarem el nostre “passeig” (que ja durava quatre hores).

 

                                                   Süleymaniye Camii
 Mentre caminavem i jugavem a pelis, de tant en tant sentiem un soroll estrany que ens perseguia. Ens aturavem i no escoltavem res, però quan ens posavem en marxa començava de nou un “chirrido” com el que feia l’home de llauna al Mag d’Oz. Quan ja estavem arribant a s’alberg, gràcies al sentit comú de na Sole (l’única responsable del grup, je, je) ens adonarem de que eren els genolls de n’Ivan (mesquí, no podia més). No va estar gens malament la caminata de cinc hores.

 

DIA 7

ISTAMBUL

 
Quan despertarem el sol estava fora i hi havia un okupa a la nostra habitació. Era el dia reservat per creuar el Bósforo en vaixell. Feia molt de vent i en Lluc se’n va anar a l’espai reservat pels de la tercera edat. Des del ferry es podien veure tota mena d’edificis, des de mesquites fins a palaus decimonònics. Però el que més ens va impresionar va estar el pont de Santa Fe.
Una vegada en terra decidirem visitar el Topkapi Sarayi, que va estar la residència dels sultans  des del segle XV fins el XIX. El recinte està format per quatre patis envoltats de tota mena d’edificis: biblioteques, miradors, estances per als criats, l’espai reservat per als funcionaris i per a la familia reial, i como no, l’harem (n’Ivan i en Lluc ha decidit que en altra vida seran sultans, tendran un harem amb milers de concubines i a en Lluc el soterraran a una tomba amb turbants i fluorescents verds.). I tot al damunt d’un pujolet des d’on es veia part de la ciutat i el BósforoDesprés de descansar a la gespa i de dinar (kebabs) ens dirigirem al Hamam (banys turcs). Encara que els xicons tenien molta gana d’anar, no les feia gràcia el que un turc amb mostatxos els fregara les parts íntimes, però al final, fent-se els remolons, s’animaren.

            

       

                         Passejant pes Bósforo

         

       

                                               Pont de Santa Fe

Primer van entrar al camekan (en cristià, una mena de vestuari-tocador) on ens despullarem, deixarem els nostres objectes i ens envoltarem amb un havlu (usease, una tovallola una mica especial). Després entrarem a la sala de vapor calent, on suarem una estona fins que els tellaks (els musculmens/womens que estaven a la nostra disposició) ens exfoliaren, ensabonaren, rentaren, llavaren els cabells i ens massagejaren?. I després ens tombaren a la bartola damunt d’una superficie de ceràmica calenta i de quant en quant ens rentaven amb aigua gelada de les piletes  individuals que vorejaven l’estància. Es a dir, res de l’altre món. Ah, per supost, homens i dones estan en recintes separats. Ooohh, quina pena! 

 

Per acabar el dia ens van donar el gust de mejar pizza turca. I com que estavem cansats van decidir tornar a l’alberg i jugar a les cartes. Al saló comunitari van conèixer a Rodrigo, un freeky madrileño que estava de Sócrates a Tesalònica. Començarem jugant a la brisca, però como que açò de sumar punts i de pensar no és el fort dels menorquins, passarem a un altre joc adaptat per a ells: el burro o el cerdo. La primera ronda va perdre na Sole (perque els demés eren uns tramposos de campeonat) i no us podeu imaginar com li van deixar la mà amb els càstigs. Però després van vindre les retornades i axí fins la matinada.

 

DIA 8

ISTAMBUL - BARCELONA

 

Oh, quina pena, el darrer dia!, eixe que tots els venedors ambulants esperaven amb impaciència perquè en Lluc els havia promés comprar-los tot tipus d’objectes al llarg de la setmana. Mentre esmorzavem  ens dedicarem a fer-nos fotos amb Rodrigo i l’amo de l’alberg (no sé como li deien, Hussa o algo aixi). I després de deixar-nos arreglades les motxiles, despedir-nos de Santa Sofia i la Mesquita Blava, que ja eren com a vells coneguts, ens dirigirem cap el Gran Bazar disposats a despilfarrar el que ens quedava de diners i, si calia, fundir la visa. N’Ivan i en Lluc es tornaren bojos i els va entrar el complex de Pretty Woman, sobre tot a s’avi: camises, sabates, pantalons, regals, etc. Els seus ulls brillaven afebrits de l’emoció, pressos del consumisme (tant kebab acaba passant factura). En Lluc, un regatejador amb experiència, era conegut al Gran Bazar com el català agarrat. També n’Ivan, encara que al principi no li agradava, li va trobar el gust al regateig. Inclos na Sole va soltar les seues primeres paraules amb anglés, idioma del que renega i renegarà tota la vida. Però tot el bo s’acaba i van tindre que tornar a s’alberg, reorganitzar la motxila perque no ens cabien les noves adquisicions, i agafar un taxi que ens va portar directament a l’aeroport. Després de passar tres controls de seguretat (possiblement a causa de la pudor del calcetins bruts de n’Ivan, que intel.ligent com ell soles i fent cas als consells de’n Lluc -quant menys pes millor-, sols va portar dos parells), el darrer d’ells descalços, pujarem a l’avió i ens despedirem d’Istambul. I en aquell moment començà la segona aventura de n’Ivan, que havia d’arribar a temps a unes noces... Però aquesta és una altra història que si vol us la contarà ell. Només dir que entre corregudes i stress va arribar a temps pes segon plat des sopar.

MES FOTOS

Dormint de camí cap a Kussadassi, 10 hores de BUS

  

Es vespre abans de pujar s'Uludag a s'hotel de Bursa

 

   

Fent una caladeta as Mar Egeo
  

.Bon vespre des de Kussadassi

Palau Topkapi

  
 

Berenant a s'alberg d'Istambul

 

Berenant amb en Rodrigo i en Hussaa ¡¡